EL BOSC ENCANTAT

Aquestes 2 imatges, corresponen a un bosc del Baix Empordà, el cual vaig vissitar en les meves mini vacançes de setmana santa.
El bosc és tupid, solitari, i em feia una mica de yu yu al entrar i no trobar a ningú, em porta records d infantessa del poble on passaba l estiu, hi havia un bosc prop de casa, amb una casa una mica destartalada, que inocents de nosaltres, deiam que erá la casa d una bruixa, i eram reacis a entrar, però que en contrapartida ens servia per amagar-nos i estar fora de l alcanç dels pares, aprofitant per fer diabluras, com fer els primers cigarros, jugar a jocs que a vegades no eran massa inocents al caure la tarde.

Aquest bosc és plè  d alzines sureres. La característica principal d aquest arbre està en l escorça, gruixuda i grisosa, feta de suro. Es un mecanisme per defensar el arbre dels camvis de temperatura violents i sobretot dels incendis que són un mal endèmic dels boscos mediterranis.

L home ha sabut treure partit de la raresa de la surera, explotant aquesta matèria estranya per a consum propi. L operació tant artesanal de pelar-lo el perjudica perquè el deixa indefens devant les agressions externes. L obtenció del suro requereix molta paciència, ja que només se li pot practicar cada 8 o 10 anys, i s ha de fer amb molta cura per tal de no lessionar la pell interna del tronc.